Add line layout performance test that exercises more cases
authorantti@apple.com <antti@apple.com@268f45cc-cd09-0410-ab3c-d52691b4dbfc>
Fri, 8 Nov 2013 14:57:51 +0000 (14:57 +0000)
committerantti@apple.com <antti@apple.com@268f45cc-cd09-0410-ab3c-d52691b4dbfc>
Fri, 8 Nov 2013 14:57:51 +0000 (14:57 +0000)
https://bugs.webkit.org/show_bug.cgi?id=124041

Reviewed by Anders Carlsson.

The existing line-layout.html covers the most basic left-aligned case only.
Add a test with more coverage for things that are mostly not yet supported by the simple
line layout path:

- centered text
- right aligned text
- justified text
- pre
- white-space:pre-wrap
- text with simple inlines
- text with br

* Layout/line-layout-simple.html: Added.

git-svn-id: https://svn.webkit.org/repository/webkit/trunk@158920 268f45cc-cd09-0410-ab3c-d52691b4dbfc

PerformanceTests/ChangeLog
PerformanceTests/Layout/line-layout-simple.html [new file with mode: 0644]

index ef36e8c..e9500fc 100644 (file)
@@ -1,3 +1,24 @@
+2013-11-08  Antti Koivisto  <antti@apple.com>
+
+        Add line layout performance test that exercises more cases
+        https://bugs.webkit.org/show_bug.cgi?id=124041
+        
+        Reviewed by Anders Carlsson.
+
+        The existing line-layout.html covers the most basic left-aligned case only.
+        Add a test with more coverage for things that are mostly not yet supported by the simple
+        line layout path:
+        
+        - centered text
+        - right aligned text
+        - justified text
+        - pre
+        - white-space:pre-wrap
+        - text with simple inlines
+        - text with br
+
+        * Layout/line-layout-simple.html: Added.
+
 2013-10-25  Sergio Villar Senin  <svillar@igalia.com>
 
         Use a Vector instead of HashSet to computed the orderValues in RenderFlexibleBox
diff --git a/PerformanceTests/Layout/line-layout-simple.html b/PerformanceTests/Layout/line-layout-simple.html
new file mode 100644 (file)
index 0000000..bc9f56f
--- /dev/null
@@ -0,0 +1,645 @@
+<!DOCTYPE html>
+<html>
+<head>
+    <title>Line breaking performance test</title>
+    <script src="../resources/runner.js"></script>
+</head>
+<body>
+    <pre id="log"></pre>
+    <div id="target" style="width: 300px; display:none">
+        <div style="text-align:center">
+            <h4>ARGUMENTUM</h4>
+            <p>
+            L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
+            corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
+            caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
+            rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
+            opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
+            inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
+            petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
+            parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
+            C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
+            C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
+            Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
+            consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
+            particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
+            consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
+            agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
+            res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
+            consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
+            D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
+            per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
+            concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
+            Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
+            bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
+            Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
+            aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
+            consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
+            intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
+            die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
+            templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
+            causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
+            vehementissime invehens habuit.
+            </p>
+            <p>
+            Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
+            furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
+            audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
+            nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
+            habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
+            consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
+            coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
+            ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
+            ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
+            videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
+            publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
+            quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
+            si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
+            consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
+            [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
+            maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
+            privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
+            cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
+            C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
+            Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
+            acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
+            coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
+            non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
+            dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
+            consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
+            intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
+            C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
+            M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
+            consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
+            tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
+            remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
+            horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
+            inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
+            confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
+            deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
+            esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
+            videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
+            Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
+            dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
+            hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
+            cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
+            comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
+            potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
+            dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
+            causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
+            tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
+            iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
+            audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
+            praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
+            te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
+            speculabuntur atque custodient.
+            </p>
+        </div>
+        <div style="text-align:right">
+            <h4>ARGUMENTUM</h4>
+            <p>
+            L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
+            corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
+            caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
+            rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
+            opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
+            inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
+            petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
+            parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
+            C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
+            C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
+            Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
+            consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
+            particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
+            consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
+            agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
+            res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
+            consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
+            D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
+            per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
+            concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
+            Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
+            bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
+            Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
+            aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
+            consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
+            intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
+            die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
+            templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
+            causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
+            vehementissime invehens habuit.
+            </p>
+            <p>
+            Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
+            furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
+            audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
+            nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
+            habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
+            consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
+            coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
+            ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
+            ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
+            videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
+            publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
+            quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
+            si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
+            consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
+            [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
+            maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
+            privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
+            cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
+            C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
+            Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
+            acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
+            coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
+            non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
+            dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
+            consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
+            intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
+            C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
+            M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
+            consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
+            tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
+            remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
+            horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
+            inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
+            confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
+            deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
+            esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
+            videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
+            Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
+            dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
+            hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
+            cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
+            comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
+            potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
+            dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
+            causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
+            tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
+            iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
+            audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
+            praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
+            te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
+            speculabuntur atque custodient.
+            </p>
+        </div>
+        <div style="text-align:justify">
+            <h4>ARGUMENTUM</h4>
+            <p>
+            L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
+            corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
+            caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
+            rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
+            opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
+            inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
+            petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
+            parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
+            C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
+            C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
+            Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
+            consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
+            particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
+            consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
+            agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
+            res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
+            consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
+            D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
+            per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
+            concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
+            Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
+            bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
+            Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
+            aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
+            consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
+            intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
+            die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
+            templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
+            causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
+            vehementissime invehens habuit.
+            </p>
+            <p>
+            Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
+            furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
+            audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
+            nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
+            habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
+            consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
+            coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
+            ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
+            ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
+            videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
+            publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
+            quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
+            si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
+            consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
+            [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
+            maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
+            privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
+            cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
+            C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
+            Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
+            acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
+            coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
+            non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
+            dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
+            consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
+            intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
+            C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
+            M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
+            consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
+            tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
+            remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
+            horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
+            inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
+            confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
+            deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
+            esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
+            videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
+            Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
+            dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
+            hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
+            cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
+            comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
+            potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
+            dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
+            causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
+            tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
+            iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
+            audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
+            praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
+            te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
+            speculabuntur atque custodient.
+            </p>
+        </div>
+        <pre>
+            <h4>ARGUMENTUM</h4>
+            <p>
+            L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
+            corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
+            caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
+            rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
+            opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
+            inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
+            petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
+            parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
+            C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
+            C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
+            Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
+            consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
+            particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
+            consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
+            agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
+            res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
+            consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
+            D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
+            per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
+            concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
+            Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
+            bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
+            Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
+            aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
+            consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
+            intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
+            die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
+            templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
+            causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
+            vehementissime invehens habuit.
+            </p>
+            <p>
+            Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
+            furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
+            audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
+            nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
+            habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
+            consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
+            coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
+            ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
+            ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
+            videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
+            publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
+            quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
+            si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
+            consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
+            [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
+            maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
+            privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
+            cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
+            C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
+            Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
+            acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
+            coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
+            non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
+            dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
+            consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
+            intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
+            C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
+            M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
+            consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
+            tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
+            remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
+            horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
+            inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
+            confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
+            deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
+            esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
+            videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
+            Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
+            dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
+            hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
+            cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
+            comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
+            potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
+            dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
+            causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
+            tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
+            iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
+            audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
+            praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
+            te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
+            speculabuntur atque custodient.
+            </p>
+        </pre>
+        <pre style="white-space:pre-wrap">
+            <h4>ARGUMENTUM</h4>
+            <p>
+            L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
+            corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
+            caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
+            rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
+            opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
+            inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
+            petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
+            parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
+            C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
+            C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
+            Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
+            consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
+            particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
+            consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
+            agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
+            res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
+            consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
+            D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
+            per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
+            concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
+            Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
+            bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
+            Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
+            aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
+            consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
+            intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
+            die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
+            templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
+            causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
+            vehementissime invehens habuit.
+            </p>
+            <p>
+            Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
+            furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
+            audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
+            nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
+            habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
+            consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
+            coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
+            ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
+            ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
+            videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
+            publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
+            quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
+            si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
+            consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
+            [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
+            maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
+            privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
+            cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
+            C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
+            Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
+            acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
+            coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
+            non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
+            dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
+            consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
+            intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
+            C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
+            M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
+            consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
+            tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
+            remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
+            horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
+            inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
+            confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
+            deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
+            esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
+            videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
+            Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
+            dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
+            hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
+            cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
+            comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
+            potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
+            dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
+            causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
+            tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
+            iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
+            audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
+            praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
+            te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
+            speculabuntur atque custodient.
+            </p>
+        </pre>
+        <div>
+            <h4>ARGUMENTUM</h4>
+            <p>
+            L. Sergius <b>Catilina</b>, homo patricii generis, magna vi et animi et
+            corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
+            caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
+            rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
+            opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
+            inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
+            petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
+            parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius <span style="color:blue">Cicero</span> una cum
+            C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. <b>Catilina</b> M. <i>Cicerone</i>
+            C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
+            Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem <b>Catilina</b>e eiusque sociorum
+            consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
+            particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
+            consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
+            agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
+            res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut <b>Catilina</b> spe
+            consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
+            D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. <b>Catilina</b>, qui iam ante
+            per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
+            concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
+            Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
+            bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
+            Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
+            aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani <i>Cicerone</i>m
+            consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
+            intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
+            die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
+            templum Iovis Statoris convocavit, quo cum <b>Catilina</b> quasi sui purgandi
+            causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in <b>Catilina</b>m
+            vehementissime invehens habuit.
+            </p>
+            <p>
+            Quo usque tandem abutere, <b>Catilina</b>, patientia nostra?  quam diu etiam
+            furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
+            audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
+            nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
+            habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
+            consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
+            coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
+            ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
+            ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
+            videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
+            publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
+            quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
+            si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, <b>Catilina</b>, duci iussu
+            consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
+            [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. <span style="color:red">Scipio</span>, pontifex
+            maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
+            privatus interfecit; <b>Catilina</b>m orbem terrae caede atque incendiis vastare
+            cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
+            C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
+            Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
+            acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
+            coercerent.  Habemus senatus consultum in te, <b>Catilina</b>, vehemens et grave,
+            non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
+            dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
+            consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
+            intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
+            C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
+            M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
+            consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
+            tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
+            remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
+            horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
+            inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
+            confestim te interfectum esse, <b>Catilina</b>, convenit.  Vivis, et vivis non ad
+            deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
+            esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
+            videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
+            Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
+            dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
+            hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
+            cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, <b>Catilina</b>,
+            comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
+            potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
+            dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
+            causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
+            tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
+            iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
+            audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
+            praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
+            te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
+            speculabuntur atque custodient.
+            </p>
+        </div>
+        <div>
+            <h4>ARGUMENTUM</h4>
+            <br>
+            L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
+            corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
+            caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
+            rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
+            opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
+            inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
+            petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
+            parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
+            C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
+            C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
+            Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
+            consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
+            particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
+            consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
+            agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
+            res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
+            consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
+            D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
+            per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
+            concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
+            Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
+            bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
+            Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
+            aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
+            consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
+            intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
+            die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
+            templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
+            causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
+            vehementissime invehens habuit.
+            <br>
+            <br>
+            Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
+            furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
+            audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
+            nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
+            habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
+            consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
+            coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
+            ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
+            ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
+            videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
+            publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
+            quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
+            si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
+            consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
+            [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
+            maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
+            privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
+            cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
+            C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
+            Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
+            acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
+            coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
+            non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
+            dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
+            consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
+            intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
+            C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
+            M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
+            consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
+            tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
+            remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
+            horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
+            inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
+            confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
+            deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
+            esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
+            videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
+            Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
+            dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
+            hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
+            cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
+            comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
+            potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
+            dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
+            causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
+            tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
+            iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
+            audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
+            praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
+            te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
+            speculabuntur atque custodient.
+            <br>
+        </div>
+    </div>
+    <script>
+        var target = document.getElementById("target");
+        var style = target.style;
+
+        function test() {
+            style.display = "block";
+            style.width = "280px";
+            target.offsetLeft;
+            style.width = "300px";
+            target.offsetLeft;
+            style.width = "290px";
+            target.offsetLeft;
+            style.display = "none";
+        }
+
+        PerfTestRunner.measureRunsPerSecond({ run: test });
+    </script>
+</body>
+</html>