Add a second font-fallback performance test
[WebKit-https.git] / PerformanceTests / Layout / line-layout-simple.html
1 <!DOCTYPE html>
2 <html>
3 <head>
4     <title>Line breaking performance test</title>
5     <script src="../resources/runner.js"></script>
6 </head>
7 <body>
8     <pre id="log"></pre>
9     <div id="target" style="width: 300px; display:none">
10         <div style="text-align: center">
11             <h4>ARGUMENTUM</h4>
12             <p>
13             L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
14             corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
15             caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
16             rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
17             opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
18             inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
19             petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
20             parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
21             C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
22             C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
23             Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
24             consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
25             particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
26             consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
27             agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
28             res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
29             consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
30             D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
31             per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
32             concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
33             Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
34             bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
35             Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
36             aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
37             consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
38             intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
39             die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
40             templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
41             causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
42             vehementissime invehens habuit.
43             </p>
44             <p>
45             Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
46             furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
47             audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
48             nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
49             habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
50             consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
51             coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
52             ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
53             ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
54             videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
55             publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
56             quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
57             si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
58             consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
59             [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
60             maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
61             privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
62             cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
63             C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
64             Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
65             acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
66             coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
67             non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
68             dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
69             consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
70             intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
71             C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
72             M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
73             consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
74             tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
75             remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
76             horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
77             inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
78             confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
79             deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
80             esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
81             videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
82             Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
83             dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
84             hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
85             cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
86             comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
87             potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
88             dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
89             causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
90             tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
91             iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
92             audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
93             praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
94             te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
95             speculabuntur atque custodient.
96             </p>
97         </div>
98         <div style="text-align: right">
99             <h4>ARGUMENTUM</h4>
100             <p>
101             L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
102             corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
103             caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
104             rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
105             opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
106             inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
107             petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
108             parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
109             C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
110             C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
111             Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
112             consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
113             particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
114             consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
115             agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
116             res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
117             consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
118             D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
119             per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
120             concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
121             Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
122             bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
123             Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
124             aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
125             consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
126             intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
127             die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
128             templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
129             causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
130             vehementissime invehens habuit.
131             </p>
132             <p>
133             Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
134             furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
135             audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
136             nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
137             habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
138             consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
139             coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
140             ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
141             ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
142             videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
143             publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
144             quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
145             si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
146             consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
147             [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
148             maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
149             privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
150             cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
151             C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
152             Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
153             acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
154             coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
155             non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
156             dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
157             consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
158             intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
159             C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
160             M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
161             consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
162             tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
163             remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
164             horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
165             inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
166             confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
167             deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
168             esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
169             videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
170             Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
171             dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
172             hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
173             cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
174             comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
175             potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
176             dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
177             causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
178             tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
179             iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
180             audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
181             praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
182             te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
183             speculabuntur atque custodient.
184             </p>
185         </div>
186         <div style="text-align: justify">
187             <h4>ARGUMENTUM</h4>
188             <p>
189             L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
190             corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
191             caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
192             rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
193             opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
194             inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
195             petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
196             parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
197             C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
198             C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
199             Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
200             consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
201             particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
202             consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
203             agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
204             res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
205             consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
206             D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
207             per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
208             concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
209             Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
210             bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
211             Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
212             aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
213             consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
214             intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
215             die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
216             templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
217             causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
218             vehementissime invehens habuit.
219             </p>
220             <p>
221             Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
222             furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
223             audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
224             nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
225             habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
226             consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
227             coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
228             ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
229             ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
230             videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
231             publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
232             quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
233             si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
234             consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
235             [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
236             maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
237             privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
238             cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
239             C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
240             Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
241             acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
242             coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
243             non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
244             dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
245             consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
246             intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
247             C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
248             M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
249             consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
250             tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
251             remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
252             horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
253             inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
254             confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
255             deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
256             esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
257             videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
258             Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
259             dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
260             hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
261             cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
262             comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
263             potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
264             dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
265             causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
266             tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
267             iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
268             audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
269             praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
270             te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
271             speculabuntur atque custodient.
272             </p>
273         </div>
274         <div style="white-space: pre">
275             <h4>ARGUMENTUM</h4>
276             <p>
277             L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
278             corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
279             caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
280             rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
281             opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
282             inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
283             petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
284             parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
285             C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
286             C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
287             Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
288             consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
289             particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
290             consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
291             agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
292             res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
293             consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
294             D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
295             per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
296             concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
297             Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
298             bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
299             Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
300             aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
301             consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
302             intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
303             die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
304             templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
305             causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
306             vehementissime invehens habuit.
307             </p>
308             <p>
309             Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
310             furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
311             audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
312             nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
313             habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
314             consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
315             coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
316             ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
317             ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
318             videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
319             publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
320             quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
321             si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
322             consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
323             [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
324             maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
325             privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
326             cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
327             C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
328             Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
329             acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
330             coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
331             non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
332             dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
333             consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
334             intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
335             C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
336             M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
337             consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
338             tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
339             remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
340             horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
341             inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
342             confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
343             deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
344             esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
345             videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
346             Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
347             dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
348             hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
349             cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
350             comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
351             potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
352             dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
353             causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
354             tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
355             iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
356             audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
357             praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
358             te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
359             speculabuntur atque custodient.
360             </p>
361         </div>
362         <div style="overflow-wrap: break-word;">
363             <h4>ARGUMENTUM</h4>
364             <p>
365             L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
366             corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
367             caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
368             rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
369             opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
370             inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
371             petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
372             parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
373             C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
374             C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
375             Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
376             consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
377             particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
378             consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
379             agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
380             res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
381             consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
382             D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
383             per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
384             concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
385             Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
386             bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
387             Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
388             aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
389             consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
390             intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
391             die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
392             templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
393             causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
394             vehementissime invehens habuit.
395             </p>
396             <p>
397             Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
398             furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
399             audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
400             nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
401             habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
402             consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
403             coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
404             ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
405             ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
406             videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
407             publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
408             quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
409             si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
410             consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
411             [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
412             maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
413             privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
414             cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
415             C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
416             Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
417             acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
418             coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
419             non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
420             dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
421             consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
422             intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
423             C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
424             M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
425             consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
426             tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
427             remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
428             horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
429             inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
430             confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
431             deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
432             esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
433             videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
434             Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
435             dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
436             hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
437             cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
438             comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
439             potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
440             dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
441             causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
442             tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
443             iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
444             audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
445             praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
446             te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
447             speculabuntur atque custodient.
448             </p>
449         </div>
450         <pre>
451             <h4>ARGUMENTUM</h4>
452             <p>
453             L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
454             corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
455             caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
456             rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
457             opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
458             inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
459             petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
460             parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
461             C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
462             C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
463             Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
464             consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
465             particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
466             consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
467             agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
468             res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
469             consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
470             D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
471             per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
472             concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
473             Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
474             bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
475             Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
476             aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
477             consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
478             intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
479             die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
480             templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
481             causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
482             vehementissime invehens habuit.
483             </p>
484             <p>
485             Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
486             furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
487             audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
488             nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
489             habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
490             consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
491             coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
492             ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
493             ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
494             videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
495             publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
496             quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
497             si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
498             consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
499             [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
500             maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
501             privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
502             cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
503             C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
504             Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
505             acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
506             coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
507             non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
508             dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
509             consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
510             intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
511             C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
512             M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
513             consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
514             tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
515             remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
516             horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
517             inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
518             confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
519             deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
520             esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
521             videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
522             Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
523             dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
524             hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
525             cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
526             comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
527             potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
528             dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
529             causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
530             tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
531             iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
532             audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
533             praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
534             te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
535             speculabuntur atque custodient.
536             </p>
537         </pre>
538         <pre style="white-space: pre-wrap">
539             <h4>ARGUMENTUM</h4>
540             <p>
541             L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
542             corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
543             caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
544             rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
545             opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
546             inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
547             petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
548             parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
549             C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
550             C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
551             Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
552             consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
553             particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
554             consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
555             agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
556             res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
557             consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
558             D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
559             per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
560             concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
561             Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
562             bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
563             Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
564             aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
565             consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
566             intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
567             die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
568             templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
569             causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
570             vehementissime invehens habuit.
571             </p>
572             <p>
573             Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
574             furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
575             audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
576             nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
577             habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
578             consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
579             coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
580             ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
581             ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
582             videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
583             publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
584             quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
585             si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
586             consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
587             [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
588             maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
589             privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
590             cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
591             C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
592             Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
593             acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
594             coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
595             non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
596             dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
597             consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
598             intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
599             C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
600             M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
601             consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
602             tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
603             remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
604             horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
605             inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
606             confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
607             deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
608             esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
609             videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
610             Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
611             dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
612             hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
613             cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
614             comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
615             potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
616             dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
617             causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
618             tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
619             iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
620             audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
621             praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
622             te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
623             speculabuntur atque custodient.
624             </p>
625         </pre>
626         <pre style="white-space: pre-line">
627             <h4>ARGUMENTUM</h4>
628             <p>
629             L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
630             corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
631             caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
632             rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
633             opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
634             inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
635             petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
636             parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
637             C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
638             C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
639             Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
640             consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
641             particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
642             consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
643             agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
644             res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
645             consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
646             D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
647             per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
648             concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
649             Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
650             bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
651             Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
652             aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
653             consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
654             intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
655             die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
656             templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
657             causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
658             vehementissime invehens habuit.
659             </p>
660             <p>
661             Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
662             furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
663             audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
664             nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
665             habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
666             consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
667             coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
668             ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
669             ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
670             videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
671             publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
672             quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
673             si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
674             consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
675             [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
676             maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
677             privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
678             cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
679             C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
680             Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
681             acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
682             coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
683             non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
684             dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
685             consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
686             intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
687             C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
688             M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
689             consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
690             tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
691             remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
692             horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
693             inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
694             confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
695             deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
696             esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
697             videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
698             Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
699             dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
700             hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
701             cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
702             comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
703             potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
704             dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
705             causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
706             tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
707             iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
708             audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
709             praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
710             te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
711             speculabuntur atque custodient.
712             </p>
713         </pre>
714         <pre style="white-space: nowrap">
715             <h4>ARGUMENTUM</h4>
716             <p>
717             L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
718             corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
719             caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
720             rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
721             opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
722             inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
723             petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
724             parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
725             C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
726             C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
727             Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
728             consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
729             particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
730             consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
731             agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
732             res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
733             consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
734             D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
735             per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
736             concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
737             Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
738             bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
739             Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
740             aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
741             consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
742             intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
743             die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
744             templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
745             causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
746             vehementissime invehens habuit.
747             </p>
748             <p>
749             Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
750             furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
751             audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
752             nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
753             habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
754             consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
755             coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
756             ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
757             ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
758             videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
759             publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
760             quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
761             si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
762             consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
763             [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
764             maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
765             privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
766             cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
767             C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
768             Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
769             acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
770             coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
771             non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
772             dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
773             consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
774             intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
775             C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
776             M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
777             consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
778             tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
779             remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
780             horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
781             inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
782             confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
783             deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
784             esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
785             videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
786             Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
787             dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
788             hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
789             cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
790             comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
791             potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
792             dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
793             causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
794             tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
795             iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
796             audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
797             praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
798             te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
799             speculabuntur atque custodient.
800             </p>
801         </pre>
802         <pre style="white-space: pre-wrap; overflow-wrap:break-word">
803             <h4>ARGUMENTUM</h4>
804             <p>
805             L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
806             corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
807             caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
808             rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
809             opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
810             inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
811             petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
812             parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
813             C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
814             C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
815             Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
816             consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
817             particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
818             consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
819             agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
820             res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
821             consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
822             D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
823             per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
824             concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
825             Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
826             bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
827             Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
828             aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
829             consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
830             intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
831             die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
832             templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
833             causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
834             vehementissime invehens habuit.
835             </p>
836             <p>
837             Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
838             furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
839             audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
840             nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
841             habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
842             consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
843             coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
844             ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
845             ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
846             videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
847             publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
848             quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
849             si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
850             consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
851             [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
852             maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
853             privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
854             cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
855             C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
856             Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
857             acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
858             coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
859             non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
860             dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
861             consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
862             intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
863             C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
864             M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
865             consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
866             tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
867             remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
868             horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
869             inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
870             confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
871             deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
872             esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
873             videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
874             Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
875             dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
876             hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
877             cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
878             comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
879             potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
880             dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
881             causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
882             tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
883             iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
884             audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
885             praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
886             te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
887             speculabuntur atque custodient.
888             </p>
889         </pre>
890         <div>
891             <h4>ARGUMENTUM</h4>
892             <p>
893             L. Sergius <b>Catilina</b>, homo patricii generis, magna vi et animi et
894             corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
895             caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
896             rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
897             opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
898             inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
899             petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
900             parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius <span style="color:blue">Cicero</span> una cum
901             C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. <b>Catilina</b> M. <i>Cicerone</i>
902             C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
903             Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem <b>Catilina</b>e eiusque sociorum
904             consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
905             particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
906             consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
907             agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
908             res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut <b>Catilina</b> spe
909             consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
910             D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. <b>Catilina</b>, qui iam ante
911             per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
912             concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
913             Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
914             bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
915             Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
916             aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani <i>Cicerone</i>m
917             consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
918             intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
919             die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
920             templum Iovis Statoris convocavit, quo cum <b>Catilina</b> quasi sui purgandi
921             causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in <b>Catilina</b>m
922             vehementissime invehens habuit.
923             </p>
924             <p>
925             Quo usque tandem abutere, <b>Catilina</b>, patientia nostra?  quam diu etiam
926             furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
927             audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
928             nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
929             habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
930             consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
931             coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
932             ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
933             ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
934             videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
935             publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
936             quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
937             si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, <b>Catilina</b>, duci iussu
938             consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
939             [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. <span style="color:red">Scipio</span>, pontifex
940             maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
941             privatus interfecit; <b>Catilina</b>m orbem terrae caede atque incendiis vastare
942             cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
943             C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
944             Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
945             acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
946             coercerent.  Habemus senatus consultum in te, <b>Catilina</b>, vehemens et grave,
947             non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
948             dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
949             consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
950             intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
951             C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
952             M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
953             consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
954             tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
955             remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
956             horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
957             inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
958             confestim te interfectum esse, <b>Catilina</b>, convenit.  Vivis, et vivis non ad
959             deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
960             esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
961             videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
962             Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
963             dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
964             hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
965             cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, <b>Catilina</b>,
966             comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
967             potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
968             dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
969             causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
970             tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
971             iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
972             audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
973             praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
974             te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
975             speculabuntur atque custodient.
976             </p>
977         </div>
978         <div>
979             <h4>ARGUMENTUM</h4>
980             <br>
981             L. Sergius Catilina, homo patricii generis, magna vi et animi et
982             corporis, sed ingenio malo pravoque, praetorius, qui iam a. u. c. 689
983             caedem consulum facere eaque facta rerum potiri constituerat, casu autem
984             rem perficere prohibitus erat, ascitis ad consilium rei publicae
985             opprimendae hominibus omnis generis perditissiis atque audacissimis, quos
986             inopia, cupiditas, scelera stimulabant, consulatum in annum 691 p. u. c.
987             petivit, sed cum, quae in animo habebat, perniciosa rei publicae consilia
988             parum occultata essent, studiis bonorum omnium M. Tullius Cicero una cum
989             C. Antonio consul factus est.  Qua re commotus L. Catilina M. Cicerone
990             C. Antonio consulibus cupidius etiam sua consilia recepit, quibus maxime
991             Ciceronis consulis diligentia restitit ad quem Catilinae eiusque sociorum
992             consilia a Fulvia, muliere nobili, quae rem habebat cum Q. Curio, qui
993             particeps fuit conspirationis illius, deferebantur.  Cum autem ista mala
994             consilia contra salutem rei publicae a coniuratis inita apertius iam
995             agitarentur, senatus consultum factum est, darent operam consules, ne quid
996             res publica detrimenti caperet, effectumque est, ut Catilina spe
997             consulatus, quem in proximum annum petebat, excideret, designarenturque
998             D. Silanus et L. Murena.  Quae cum ita essent, L. Catilina, qui iam ante
999             per Italiam ad homines seditiosos, maxime veteres L. Sullae milites,
1000             concitandos nuntios miserat, ad C. Manlium, qui Faesulas, in urbem
1001             Etruriae munitam, manum armatorum coegerat, proficisci constituit et
1002             bellum patriae inferre convocatisque nocte, quae inter VIII et VII Id.
1003             Novembres erat, sociis in domum M. Porci Laecae consilium, quod ceperat,
1004             aperuit.  Qua in congregatione nocturna duo equites Romani Ciceronem
1005             consulem illa ipsa nocte ante lucem, cum sicut salutaturi eius domum
1006             intrassent, interficiendum receperunt.  M. Cicero vitatis insidiis proximo
1007             die, qui fuit a. d.  VI Id.  Novembres, dispositis praesidiis senatum in
1008             templum Iovis Statoris convocavit, quo cum Catilina quasi sui purgandi
1009             causa venisset, Cicero eam, quae infra legitur, orationem in Catilinam
1010             vehementissime invehens habuit.
1011             <br>
1012             <br>
1013             Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?  quam diu etiam
1014             furor iste tuus nos eludet?  quem ad finem sese effrenata iactabit
1015             audacia?  Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae,
1016             nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus
1017             habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt?  Patere tua
1018             consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri
1019             coniurationem tuam non vides?  Quid proxima, quid superiore nocte egeris,
1020             ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum
1021             ignorare arbitraris?  O tempora, o mores! Senatus haec intellegit.  consul
1022             videt; hic tamen vivit.  Vivit?  immo vero etiam in senatum venit, fit
1023             publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unum
1024             quemque nostrum.  Nos autem fortes viri satis facere rei publicae videmur,
1025             si istius furorem ac tela vitemus.  Ad mortem te, Catilina, duci iussu
1026             consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos
1027             [omnes iam diu] machinaris.  An vero vir amplissumus, P. Scipio, pontifex
1028             maximus, Ti.  Gracchum mediocriter labefactantem statum rei publicae
1029             privatus interfecit; Catilinam orbem terrae caede atque incendiis vastare
1030             cupientem nos consules perferemus?  Nam illa nimis antiqua praetereo, quod
1031             C. Servilius Ahala Sp.  Maelium novis rebus studentem manu sua occidit.
1032             Fuit, fuit ista quondam in hac re publica virtus, ut viri fortes
1033             acrioribus suppliciis civem perniciosum quam acerbissimum hostem
1034             coercerent.  Habemus senatus consultum in te, Catilina, vehemens et grave,
1035             non deest rei publicae consilium neque auctoritas huius ordinis; nos, nos,
1036             dico aperte, consules desumus.  Decrevit quondam senatus, ut L. Opimius
1037             consul videret, ne quid res publica detrimenti caperet; nox nulla
1038             intercessit; interfectus est propter quasdam seditionum suspiciones
1039             C. Gracchus, clarissimo patre, avo, maioribus, occisus est cum liberis
1040             M. Fulvius consularis.  Simili senatus consulto C. Mario et L.  Valerio
1041             consulibus est permissa res publica; num unum diem postea L. Saturninum
1042             tribunum pl.  et C.  Servilium praetorem mors ac rei publicae poena
1043             remorata est?  At [vero] nos vicesimum iam diem patimur hebescere aciem
1044             horum auctoritatis.  Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum
1045             inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto
1046             confestim te interfectum esse, Catilina, convenit.  Vivis, et vivis non ad
1047             deponendam, sed ad confirmandam audaciam.  Cupio, patres conscripti, me
1048             esse clementem, cupio in tantis rei publicae periculis me non dissolutum
1049             videri, sed iam me ipse inertiae nequitiaeque condemno.  Castra sunt in
1050             Italia contra populum Romanum in Etruriae faucibus conlocata, crescit in
1051             dies singulos hostium numerus; eorum autem castrorum imperatorem ducemque
1052             hostium intra moenia atque adeo in senatu videmus intestinam aliquam
1053             cotidie perniciem rei publicae molientem.  Si te iam, Catilina,
1054             comprehendi, si interfici iussero, credo, erit verendum mihi, ne non
1055             potius hoc omnes boni serius a me quam quisquam crudelius factum esse
1056             dicat.  Verum ego hoc, quod iam pridem factum esse oportuit, certa de
1057             causa nondum adducor ut faciam.  Tum denique interficiere, cum iam nemo
1058             tam inprobus, tam perditus, tam tui similis inveniri poterit, qui id non
1059             iure factum esse fateatur.  Quamdiu quisquam erit, qui te defendere
1060             audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis.  multis meis et firmis
1061             praesidiis obsessus, ne commovere te contra rem publicam possis.  Multorum
1062             te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt,
1063             speculabuntur atque custodient.
1064             <br>
1065         </div>
1066     </div>
1067     <script>
1068         var target = document.getElementById("target");
1069         var style = target.style;
1070
1071         function test() {
1072             style.display = "block";
1073             style.width = "280px";
1074             target.offsetLeft;
1075             style.width = "300px";
1076             target.offsetLeft;
1077             style.width = "290px";
1078             target.offsetLeft;
1079             style.display = "none";
1080         }
1081
1082         PerfTestRunner.measureRunsPerSecond({ run: test });
1083     </script>
1084 </body>
1085 </html>